L’alvocat

Els mercats sempre han estat una imatge fidel de l’entorn on estan ubicats. Avui, en canvi, els nostres mercat es troben plens de productes originaris dels recons més diversos i llunyans.  Els transports i els canvis demogràfics els han convertit en grans aparadors d’interculturalitat.

 

Des de qualsevol latitud els productes no només han viatjat sinó que s’han adaptat,  i el temps els ha anat convertint de nous en vells, de rars en propis, de desconeguts en familiars. Avui, per exemple, ningú qüestiona la legitimitat  de les albergínies  –originàries de la Vall de l’Indus-  dels tomàquets  -procedents de Mèxic-  de l’arròs  -arribat del Sudest asiàtic-  o dels cigrons  -provinents de l’Orient Mitjà-  com productes propis i consubstancials de la nostra cultura.

 

L’alvocat, originari de l’Amèrica Central   -on ja s’hi cultivava abans de l’arribada dels espanyols i era molt apreciat entre maies i asteques-  es començà a conrear i es va imposar amb rapidesa als Països Catalans i es convertí, a poc a poc, en protagonista de molts plats de la nostra cuina. La seva utilització, a mitjans dels seixanta, suposà una autèntica revolució ja que els seu exotisme feia del seu us un inevitable signe de modernitat i de canvi. En aquesta època de consolidació del turisme de platja, la copa de gambes amb alvocat i salsa rosa no podia faltar en la terrassa de cap hotel del litoral costaner.

 

Fruit de l’alvocater, de forma i mida similars a una pera o una llimona, l’alvocat lluu un color verd oliva, té tonalitats marronoses i un pinyol central molt gran. Exòtic i sensual, la seva textura posseeix la bondat de la bona mantega i, madur, un inconfusible gust d’avellana recent torrada.  S’acostuma a menjar cru, en forma d’amanida i també se’n fan sopes, cremes, purés i postres.  Forma part d’una llarga  -inacabable- llista de fruites foranies tropicals   que des de fa uns anys es van incorporant  -a poc a poc, ineludiblement-  a la nostra cuina quotidiana: kiwis / litxis / maracujàs / papaies / mangos / quinoes  / xirimoies / babacos / kiwanos / tamarillos / guayabes / caramboles / cumquats / tamarindes  / jujubes / nashis  / rambutans / physalis o calamondins, entre d’altres.

 

El progrés  -tan frangible com irrenunciable-  comporta sovint fer quotidià el que era impensable, ens porta a casa de manera immediata el que és exòtic i forester,  fa miques la llibertat com a il·lusió,  la descoberta com a utopia.  Avancem cap a una cuina plana que ho iguala tot. I això em desplau perquè ens allunya de la diversitat. Hi ha coses que només romandran atractives mentre es mantinguin pròpies  i diferents. Imaginem-nos, per un moment, què passaria si tots els partits acabessin en empat.

 

Mai hauríem de renunciar a l’horitzó utòpic que significa rodar món per descobrir, percebre i somniar.

Josep Vilella

Share

ACTIVITATS TURISTIQUES XENLAR, SL ha sido beneficiaria de Fondos Europeos, cuyo objetivo es la mejora de la competitividad de las pymes, y gracias a los cuales ha puesto en marcha un Plan de Acción con el objetivo de reforzar la digitalización y la competitividad de las pymes durante el año 2024. Para ello, ha contado con el apoyo del Programa Pyme Digital de la Cámara de Comercio de Barcelona. #EuropaSeSiente

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Cookies estrictamente necesarias

Las cookies estrictamente necesarias tiene que activarse siempre para que podamos guardar tus preferencias de ajustes de cookies.

Cookies de terceros

Esta web utiliza Google Analytics y Google Tag Manager para recopilar información anónima tal como el número de visitantes del sitio, o las páginas más populares.

Dejar esta cookie activa nos permite mejorar nuestra web.