El m\u00f3n de les coques \u2013especialment de les dolces- \u00a0te una llarga tradici\u00f3 als pa\u00efsos de parla catalana, gaudeix una rellev\u00e0ncia brillant. L\u2019origen de la pastisseria es remunta\u00a0 a l\u2019 antiguitat. Per endolcir les coques i els pastissos\u00a0 -quan encara no es coneixia el sucre- \u00a0s\u2019utilitzava la mel. De fet, el sucre no es va con\u00e8ixer fins molts anys m\u00e9s tard.<\/p>\n
<\/p>\n
Les coques, dolces o b\u00e9 salades, han estat sempre, des de la m\u00e9s llunyana antigor, \u00a0molt populars i freq\u00fcentment hom les relaciona amb \u00a0moltes festes populars i tradicionals. El Llibre de totes maneres de confits, <\/em>del segle XV raona i evidencia aquest passat de poble precursor en la divulgaci\u00f3 de l\u2019art de la pastisseria.<\/p>\n <\/p>\n Sant Joan \u00e9s a tocar i, com tota festa, posseeix el seu particular s\u00edmbol gastron\u00f2mic: la coca de Sant Joan. La coca de Sant Joan \u00e9s una de les tantes menges populars i festives\u00a0 -capellaneres o seglars- \u00a0que pertanyen al tendre paisatge que conforma la cuina dol\u00e7a m\u00e9s tradicional. I parlo de paisatge tendre perqu\u00e8 el m\u00f3n dels dol\u00e7os \u00e9s el que m\u00e9s sovint ens apropa als nostres records d\u2019infantesa.<\/p>\n <\/p>\n Avui, la coca de Sant Joan segueix sent el protagonista preferit d\u2019una revetlla que coincideix amb el dia m\u00e9s llarg i, al mateix temps, la nit m\u00e9s curta de l\u2019any. Poques festes infonen, al nostre pa\u00eds, una atracci\u00f3 com aquesta. \u00c9s la festa del foc i les fogueres, del solstici que marca el pas de la primavera a l\u2019estiu, de la m\u00e0gia i la seducci\u00f3, un c\u00f2ctel de costums, creences i tradici\u00f3, de m\u00e0gia i seducci\u00f3. D\u2019\u00e0pats en companyonia i de coca i de petards.<\/p>\n <\/p>\n Pel que sembla, antigament, les coques de Sant Joan acostumaven a ser rodones i contenien un petit buit en el seu interior. Avui, la seva forma \u00e9s allargada, can\u00f2nica i aproximadament de doble llargada que amplada. Abans, com tantes elaboracions dolces i de caire popular, les coques de Sant Joan es preparaven a les cases i es menjaven a l\u2019aire lliure, en fam\u00edlia o amb amics, ja que es suposava que menjar-les a casa, sols, portava malastrugan\u00e7a.<\/p>\n <\/p>\n He provat, coques de Sant Joan de diferents aparences i menes. Evidentment, sempre dolces, ensucrades. La m\u00e9s com\u00fa de totes \u00e9s la de fruita confitada. Tamb\u00e9 se\u2019n fan de poma\u00a0 -en aquest cas, nom\u00e9s de poma, sense ajuntar-hi altres fruites-\u00a0 de crema, de pinyons i de llardons. Algunes, aromatitzades amb canyella, d\u2019altres amb vainilla i, tamb\u00e9, amb raspadura de llimona. La base tradicional \u00e9s el brioix. Hi ha qui l\u2019enriqueix amb flor de taronger\u00a0 –agua de azahar-\u00a0 <\/em>i amb bona mantega.<\/p>\n Damunt del brioix m\u2019hi agrada una lleuger\u00edssima, quasi imperceptible coberta de massap\u00e0 rebaixat amb un xic d\u2019aigua que \u00e9s el que li aporta una subtil sensaci\u00f3 de cruixent en mossegar-la. Damunt d\u2019aquesta fina capa de massap\u00e0 hom hi posa la fruita confitada i, finalment, els pinyons. Just abans d\u2019introduir la coca al forn s\u2019hi reparteix sucre pel damunt.<\/p>\n <\/p>\n Al Bahari Club, a la platja de Calella, farem sopar i revetlla. Acollir-vos-hi \u00a0\u00a0-com sempre-\u00a0 ser\u00e0 un goig i un plaer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El m\u00f3n de les coques \u2013especialment de les dolces- \u00a0te una llarga tradici\u00f3 als pa\u00efsos de parla catalana, gaudeix una rellev\u00e0ncia brillant. L\u2019origen de la pastisseria es remunta\u00a0 a l\u2019 antiguitat. Per endolcir les coques i els pastissos\u00a0 -quan encara no es coneixia el sucre- \u00a0s\u2019utilitzava la mel. De fet, el sucre no es va con\u00e8ixer fins molts anys m\u00e9s tard. Les coques, dolces o b\u00e9 salades, han estat sempre, des de la m\u00e9s llunyana antigor, \u00a0molt populars i freq\u00fcentment hom les relaciona amb \u00a0moltes festes populars i tradicionals. El Llibre de totes maneres de confits, del segle XV raona i evidencia aquest passat de poble precursor en la divulgaci\u00f3 de l\u2019art de la pastisseria. Sant Joan \u00e9s a tocar i, com tota festa, posseeix el seu particular s\u00edmbol gastron\u00f2mic: la coca de Sant Joan. La coca de Sant Joan \u00e9s una de les tantes menges populars i festives\u00a0 -capellaneres o seglars- \u00a0que pertanyen al tendre paisatge que conforma la cuina dol\u00e7a m\u00e9s tradicional. I parlo de paisatge tendre perqu\u00e8 el m\u00f3n dels dol\u00e7os \u00e9s el que m\u00e9s sovint ens apropa als nostres records d\u2019infantesa. Avui, la coca de Sant Joan segueix sent el protagonista preferit d\u2019una revetlla que coincideix amb el dia m\u00e9s llarg i, al mateix temps, la nit m\u00e9s curta de l\u2019any. Poques festes infonen, al nostre pa\u00eds, una atracci\u00f3 com aquesta. \u00c9s la festa del foc i les fogueres, del solstici que marca el pas de la primavera a l\u2019estiu, de la m\u00e0gia i la seducci\u00f3, un c\u00f2ctel de costums, creences i tradici\u00f3, de m\u00e0gia i seducci\u00f3. D\u2019\u00e0pats en companyonia i de coca i de petards. Pel que sembla, antigament, les coques de Sant Joan acostumaven a ser rodones i contenien un petit buit en el seu interior. Avui, la seva forma… <\/p>\n