L\u2019escudella i carn d\u2019olla \u00e9s\u00a0 -i ha estat durant segles-\u00a0 el plat m\u00e9s significatiu de la nostra vella cuina tradicional. Arreu les olles han fumejat bons brous, amb porc, aviram, vedella i xai. \u00a0De ser un plat molt habitual \u00a0\u00a0-els nostres avis en menjaven gaireb\u00e9 cada dia excepte els diumenges que reposaven menjant l\u2019arr\u00f2s del diumenge-\u00a0 \u00e9s, avui un plat que en moltes fam\u00edlies, nom\u00e9s es menja per Nadal.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019escudella, com a entrant, \u00e9s el reconfortant caldo que resulta de fer bullir les carns amb verdures i afegir-hi pasta, que poden ser galets o fideus, o arr\u00f2s i fideus. L\u2019aroma que despr\u00e8n, si hi afegiu un os de pernil, un boc\u00ed de sag\u00ed i menuts d\u2019aviram, ens situa ben b\u00e9 en una cuina que identifiquem gen\u00e8ticament: \u00e9s la cuina que hem heretat i que com a poble haur\u00edem de procurar de no perdre perqu\u00e8 forma part del nostre patrimoni cultural. \u00c9s un plat que, amb diferents matisos,\u00a0 tamb\u00e9 es troba en altres llocs. \u00c9s el cas del pot-au-feu <\/em>a Fran\u00e7a, del bollito <\/em>a It\u00e0lia o del cocido <\/em>a Espanya. Son formes germanes de preparar-lo.<\/p>\n <\/p>\n Joan Amades explica que la tradicional escudella barcelonina es preparava amb l\u2019olla de \u201cles quatre carns\u201d o l\u2019olla de \u201cles quatre ordes mendicants\u201d, dita aix\u00ed perqu\u00e8 imprescindiblement s\u2019havia de fer amb quatre carns: porc, bou, gallina i molt\u00f3. Es feia tres cops l\u2019any: per Nadal, pel sopar de dimecres de Carnestoltes\u00a0\u00a0 -com una burla de la Quaresma-\u00a0 i pel dia del sant del cap de la casa. Per\u00f2 de totes tres menges, la del dia de Nadal era la m\u00e9s consistent i abundant. Se\u2019n deia dels quatre ordes mendicants pel fet que el gall s\u2019associava a Sant Pere perqu\u00e8, bon punt va negar Jes\u00fas, el gall va cantar. El xai s\u2019agermanava amb Sant Joan que anunciava Jes\u00fas com l\u2019anyell de D\u00e9u, el porc amb Sant Antoni, dit tamb\u00e9 del porquet perqu\u00e8 segons la tradici\u00f3 el sant va guarir el porquet coix que la mare truja li va presentar, \u00a0i la carn de bou simbolitzava Sant Lluc. Hom creia que aquests sants preservaven la diada i\u00a0 protegien els qui menjaven l\u2019escudella t\u00edpica de Nadal.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019escudella que ens disposem a preparar parteix d\u2019un caldo ben desengreixat en el qual haurem cuit les carns i les aus, en un determinat ordre segons el punt de cocci\u00f3 que requereixi cada producte. Amb les verdures tamb\u00e9 farem el mateix: les hi anirem afegint en funci\u00f3 de la cocci\u00f3 que necessiti cadascuna. No es tracta doncs de fer bullir un determinat nombre de productes sense ordre ni concert, per servir primer el brou i en segon terme les carns. No. Plantejo una forma refinada i ordenada de gaudir del plat servint-lo en tres serveis diferents i pautats, respectant rigorosament el punt de cocci\u00f3 de cadascun del diferents productes del plat.<\/p>\n <\/p>\n Bona escudella i Bon Nadal a tots!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019escudella i carn d\u2019olla \u00e9s\u00a0 -i ha estat durant segles-\u00a0 el plat m\u00e9s significatiu de la nostra vella cuina tradicional. Arreu les olles han fumejat bons brous, amb porc, aviram, vedella i xai. \u00a0De ser un plat molt habitual \u00a0\u00a0-els nostres avis en menjaven gaireb\u00e9 cada dia excepte els diumenges que reposaven menjant l\u2019arr\u00f2s del diumenge-\u00a0 \u00e9s, avui un plat que en moltes fam\u00edlies, nom\u00e9s es menja per Nadal. L\u2019escudella, com a entrant, \u00e9s el reconfortant caldo que resulta de fer bullir les carns amb verdures i afegir-hi pasta, que poden ser galets o fideus, o arr\u00f2s i fideus. L\u2019aroma que despr\u00e8n, si hi afegiu un os de pernil, un boc\u00ed de sag\u00ed i menuts d\u2019aviram, ens situa ben b\u00e9 en una cuina que identifiquem gen\u00e8ticament: \u00e9s la cuina que hem heretat i que com a poble haur\u00edem de procurar de no perdre perqu\u00e8 forma part del nostre patrimoni cultural. \u00c9s un plat que, amb diferents matisos,\u00a0 tamb\u00e9 es troba en altres llocs. \u00c9s el cas del pot-au-feu a Fran\u00e7a, del bollito a It\u00e0lia o del cocido a Espanya. Son formes germanes de preparar-lo. Joan Amades explica que la tradicional escudella barcelonina es preparava amb l\u2019olla de \u201cles quatre carns\u201d o l\u2019olla de \u201cles quatre ordes mendicants\u201d, dita aix\u00ed perqu\u00e8 imprescindiblement s\u2019havia de fer amb quatre carns: porc, bou, gallina i molt\u00f3. Es feia tres cops l\u2019any: per Nadal, pel sopar de dimecres de Carnestoltes\u00a0\u00a0 -com una burla de la Quaresma-\u00a0 i pel dia del sant del cap de la casa. Per\u00f2 de totes tres menges, la del dia de Nadal era la m\u00e9s consistent i abundant. Se\u2019n deia dels quatre ordes mendicants pel fet que el gall s\u2019associava a Sant Pere perqu\u00e8, bon punt va negar Jes\u00fas, el gall va cantar. El xai s\u2019agermanava amb Sant Joan… <\/p>\n