La castanya \u00e9s una fruita modesta i discreta, de color caoba i forma de cor, potser per aix\u00f2 la seva aparen\u00e7a resulta tant bondadosa. A finals de tardor, al llarg de l\u2019hivern -pel meu gust les estacions m\u00e9s belles de l\u2019any- les castanyes apareixen com a protagonistes, com a aut\u00e8ntiques prime donne-, de sopes, cremes, cocottes, guisats, pur\u00e9s o rostits, plats for\u00e7a habituals els mesos m\u00e9s freds. Les castanyes complementen meravellosament els plats de ca\u00e7a. I una simple cocotte de costella de p\u00f2rc, t\u00f2fones i castanyes pot arribar a ser un aut\u00e8ntic luxe.
\nEn aquesta \u00e8poca de l\u2019any la propera i afable imatge de la dona que ven castanyes al carrer -la castanyera- \u00e9s habitual en els carrers dels nostres pobles i ciutats. Elles encarnen l\u2019algidesa dels mesos d\u2019hivern, uns mesos freds i pl\u00e0cids, plens de melancolia.
\nEls marrons glac\u00e9s, castanyes confitades i glacejades amb sucre, apassionen molta gent. Fets per un bon artes\u00e0 i acompanyats amb un xic de nata recent muntada, sense sucre, son una irrenunciable temptaci\u00f3.
\nLa castanya \u00e9s tamb\u00e9 protagonista d\u2019un fam\u00f3s past\u00eds conegut amb el nom de Mont Blanc elaborat amb castanyes i nata. Vaig provar-lo fa molts anys per primera vegada a It\u00e0lia. Gaud\u00edem d\u2019un assolellat mat\u00ed de principis de tardor. Est\u00e0vem asseguts a la terrassa d\u2019una petita confiteria d\u2019un poblet de la Vall d\u2019Ampezzo. Un caf\u00e8 amb llet acompanya un tall de Mont Blanc, especialitat d\u2019aquella casa centen\u00e0ria. Quina del\u00edcia!!
\nEls boscos del Montseny a Catalunya, els de l\u2019Ard\u00e8che a Fran\u00e7a i els de gaireb\u00e9 tota la prov\u00edncia d\u2019Ourense a Galicia son llocs on el castanyer -un arbre venerable i benigne- hi \u00e9s present de manera abundant. El castanyer \u00e9s tamb\u00e9 molt habitual als boscos de l\u2019illa de C\u00f2rsega. Josep Pla parla d\u2019aquesta illa com de \u201cl\u2019illa dels castanyers\u201d. Diu Josep Pla d\u2019ells que \u201cson arbres d\u2019una impressionant noblesa\u201d i que, \u201ca la tardor, el rovellat ferrugin\u00f3s de les seves fulles mortes dona a l\u2019aire una serena gravetat tocada de malenconia\u201d.
\nUs heu adonat que molt sovint utilitzem el mot castanya com a sin\u00f2nim de xoc, de trompada, de ventallot, de plantofada o de mastegot? Mai he sabut perqu\u00e8!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La castanya \u00e9s una fruita modesta i discreta, de color caoba i forma de cor, potser per aix\u00f2 la seva aparen\u00e7a resulta tant bondadosa. A finals de tardor, al llarg de l\u2019hivern -pel meu gust les estacions m\u00e9s belles de l\u2019any- les castanyes apareixen com a protagonistes, com a aut\u00e8ntiques prime donne-, de sopes, cremes, cocottes, guisats, pur\u00e9s o rostits, plats for\u00e7a habituals els mesos m\u00e9s freds. Les castanyes complementen meravellosament els plats de ca\u00e7a. I una simple cocotte de costella de p\u00f2rc, t\u00f2fones i castanyes pot arribar a ser un aut\u00e8ntic luxe. En aquesta \u00e8poca de l\u2019any la propera i afable imatge de la dona que ven castanyes al carrer -la castanyera- \u00e9s habitual en els carrers dels nostres pobles i ciutats. Elles encarnen l\u2019algidesa dels mesos d\u2019hivern, uns mesos freds i pl\u00e0cids, plens de melancolia. Els marrons glac\u00e9s, castanyes confitades i glacejades amb sucre, apassionen molta gent. Fets per un bon artes\u00e0 i acompanyats amb un xic de nata recent muntada, sense sucre, son una irrenunciable temptaci\u00f3. La castanya \u00e9s tamb\u00e9 protagonista d\u2019un fam\u00f3s past\u00eds conegut amb el nom de Mont Blanc elaborat amb castanyes i nata. Vaig provar-lo fa molts anys per primera vegada a It\u00e0lia. Gaud\u00edem d\u2019un assolellat mat\u00ed de principis de tardor. Est\u00e0vem asseguts a la terrassa d\u2019una petita confiteria d\u2019un poblet de la Vall d\u2019Ampezzo. Un caf\u00e8 amb llet acompanya un tall de Mont Blanc, especialitat d\u2019aquella casa centen\u00e0ria. Quina del\u00edcia!! Els boscos del Montseny a Catalunya, els de l\u2019Ard\u00e8che a Fran\u00e7a i els de gaireb\u00e9 tota la prov\u00edncia d\u2019Ourense a Galicia son llocs on el castanyer -un arbre venerable i benigne- hi \u00e9s present de manera abundant. El castanyer \u00e9s tamb\u00e9 molt habitual als boscos de l\u2019illa de C\u00f2rsega. Josep Pla parla d\u2019aquesta illa com de \u201cl\u2019illa dels castanyers\u201d. Diu Josep Pla d\u2019ells… <\/p>\n