Amb el pa no es poden fer massa invents. El secret perqu\u00e8 sigui bo reposa en la utilitzaci\u00f3 de productes naturals, en la tria de les millors mat\u00e8ries primeres que es tinguin a l\u2019abast. La primera \u00e9s la farina. Hi ha farines i farines. Cal, per tant, utilitzar una farina de qualitat \u00f2ptima. Vol un amassament lent, que la massa reposi i que el format es faci a ma. No hi ha res com les mans del flequer per saber quan la massa est\u00e0 a punt. Finalment, el bon pa vol una fermentaci\u00f3 natural, ben suau i lenta perqu\u00e8 la massa agafi la consist\u00e8ncia i el volum necessaris per anar al forn. Nom\u00e9s una fermentaci\u00f3 aut\u00e8nticament natural augmentar\u00e0 el volum de la fornada pausadament, un pa esponj\u00f3s que podr\u00e0 consumir-se tranquil\u00b7lament al cap de for\u00e7a dies despr\u00e9s d\u2019haver-se cuit.<\/p>\n
Queda la cocci\u00f3.\u00a0 La cocci\u00f3 nom\u00e9s t\u00e9 un secret. Els vells forns de llenya son de rajola i tenen el sostre en forma de volta. Els moderns, tenen el sostre pla i estan fabricats amb els materials m\u00e9s insospitats. En els primers, en ser de rajola, la cocci\u00f3 es conserva m\u00e9s estona, \u00e9s m\u00e9s llarga i pausada i l\u2019escalfor atesa la forma del sostre \u00e9s m\u00e9s uniforme. L\u2019escalfor acaricia tendrament el pa.<\/p>\n
En els industrials, en ser el sostre pla, l\u2019escalfor \u00e9s m\u00e9s directe i severa i la cocci\u00f3, per tant, m\u00e9s precipitada. Conseq\u00fcentment, el pa cuit en un vell forn de llenya t\u00e9 la crosta cruixent i la molla cuita suaument\u00a0 -i, per tant, ben cuita-\u00a0 mentre el pa cuit en un modern forn industrial \u00e9s un pa sobtat, de crosta prima i molla sovint crua, el qual, un cop fred, esdev\u00e9 un veritable xiclet.<\/p>\n
El pa \u00e9s un element antiqu\u00edssim. El seu naixement ve de la m\u00e9s llunyana prehist\u00f2ria. Probablement fou un dia, quan alg\u00fa s\u2019adon\u00e0 que aquella grana molta entre dues pedres\u00a0 -la farina-\u00a0 barrejada amb aigua, esdevenia\u00a0 una massa que, assecada al sol o a prop d\u2019una foguera, madurava i es feia menys indigesta.<\/p>\n
Diuen els savis que ho han estudiat que foren els vells egipcis, gr\u00e0cies al bon clima que per a cultivar blat ofereix la Vall del Nil, els primers que se n\u2019adonaren. Aquell primer pa era un pa sense fermentar. Tamb\u00e9 per atzar, molt de temps m\u00e9s tard, es devien fixar que aquella massa sorprenent, si no es co\u00efa a temps, sofria una alteraci\u00f3: es van adonar que el pa tenia vida i que si l\u2019enfornaven en aquelles circumst\u00e0ncies resultava m\u00e9s bo.<\/p>\n
Terra, aigua, aire i foc, un xic de tafaneria i molta perseveran\u00e7a foren la causa que va permetre la naixen\u00e7a del pa. Requisit i cultura. S\u00edmbol i devoci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb el pa no es poden fer massa invents. El secret perqu\u00e8 sigui bo reposa en la utilitzaci\u00f3 de productes naturals, en la tria de les millors mat\u00e8ries primeres que es tinguin a l\u2019abast. La primera \u00e9s la farina. Hi ha farines i farines. Cal, per tant, utilitzar una farina de qualitat \u00f2ptima. Vol un amassament lent, que la massa reposi i que el format es faci a ma. No hi ha res com les mans del flequer per saber quan la massa est\u00e0 a punt. Finalment, el bon pa vol una fermentaci\u00f3 natural, ben suau i lenta perqu\u00e8 la massa agafi la consist\u00e8ncia i el volum necessaris per anar al forn. Nom\u00e9s una fermentaci\u00f3 aut\u00e8nticament natural augmentar\u00e0 el volum de la fornada pausadament, un pa esponj\u00f3s que podr\u00e0 consumir-se tranquil\u00b7lament al cap de for\u00e7a dies despr\u00e9s d\u2019haver-se cuit. Queda la cocci\u00f3.\u00a0 La cocci\u00f3 nom\u00e9s t\u00e9 un secret. Els vells forns de llenya son de rajola i tenen el sostre en forma de volta. Els moderns, tenen el sostre pla i estan fabricats amb els materials m\u00e9s insospitats. En els primers, en ser de rajola, la cocci\u00f3 es conserva m\u00e9s estona, \u00e9s m\u00e9s llarga i pausada i l\u2019escalfor atesa la forma del sostre \u00e9s m\u00e9s uniforme. L\u2019escalfor acaricia tendrament el pa. En els industrials, en ser el sostre pla, l\u2019escalfor \u00e9s m\u00e9s directe i severa i la cocci\u00f3, per tant, m\u00e9s precipitada. Conseq\u00fcentment, el pa cuit en un vell forn de llenya t\u00e9 la crosta cruixent i la molla cuita suaument\u00a0 -i, per tant, ben cuita-\u00a0 mentre el pa cuit en un modern forn industrial \u00e9s un pa sobtat, de crosta prima i molla sovint crua, el qual, un cop fred, esdev\u00e9 un veritable xiclet. El pa \u00e9s un element antiqu\u00edssim. El seu naixement ve de la m\u00e9s llunyana prehist\u00f2ria…. <\/p>\n