A l\u2019estiu, mengem de manera m\u00e9s senzilla que la resta de l\u2019any. Un plat molt agradable per menjar aquests dies \u00e9s el salpic\u00f3, un plat lleuger al qual la senzillesa de la seva elaboraci\u00f3 i l\u2019harmonia de la vinagreta d\u2019oli d\u2019oliva i un xic de vinagre, acompanyada amb ceba tendre, pebrot escalivat, t\u00e0peres, ou dur i cogombre -tot ben picat- li aporta m\u00e0gia, delicadesa i color.<\/p>\n
De salpicons se\u2019n fan de molt diversos, tan de peix com de carn -i, a m\u00e9s, cada cuiner el fa a la seva manera- per\u00f2, de molt, els m\u00e9s c\u00e8lebres son els de marisc i, concretament, els de llagostins o els de llam\u00e0ntol. Si un \u00e9s distingit, l\u2019altre \u00e9s aristocr\u00e0tic.<\/p>\n
El salpic\u00f3 s\u2019acostuma a menjar just tebi. Mai calent. En aquest plat, la temperatura no admet radicalismes, no \u00e9s gens aconsellable servir-lo massa fred -el fred tendeix a igualar tots els sabors- ni calent. I aix\u00f2 si, la subtilesa de l\u2019amaniment \u00e9s determinant. Cal ser gener\u00f3s amb l\u2019oli d\u2019oliva verge extra, i avar amb el vinagre. El que \u00e9s indispensable \u00e9s que ambd\u00f3s han de ser de bona qualitat. Pensin que l\u2019amaniment del salpic\u00f3 \u00e9s l\u2019anima del plat. \u00c9s un error mesquinejar amb l\u2019oli o amb el vinagre quan s\u2019ha adquirit un bon llam\u00e0ntol o uns llagostins de primera divisi\u00f3. La excel\u00b7l\u00e8ncia d\u2019un salpic\u00f3 -cosa absolutament l\u00f2gica – dep\u00e8n primordialment de la frescor del producte i de la qualitat dels ingredients.<\/p>\n
He menjat salpicons prodigiosos. El que m\u00e9s m\u2019ha complagut -no recordo haver-ne menjat mai un d\u2019igual i, quan puc, m\u2019hi escapo- me\u2019l va preparar l\u2019Alicio Garro, cuiner d\u2019aquesta petita catedral gastron\u00f2mica que \u00e9s l\u2019Ibai a Sant Sebasti\u00e0. Tamb\u00e9 result\u00e0 excel\u00b7lent el que em va servir Pedro Arregui al restaurant Elkano de Guetaria. Ambdues cases el preparen amb llam\u00e0ntol. Deu ni do, quina del\u00edcia! \u00c9s un plat agradable i refrescant, idoni per celebrar que l\u2019estiu ja \u00e9s aqu\u00ed. Aconsello menjar-lo tebi m\u00e9s aviat tirant a fresc per\u00f2 mai massa. Massa fred perd delicadesa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A l\u2019estiu, mengem de manera m\u00e9s senzilla que la resta de l\u2019any. Un plat molt agradable per menjar aquests dies \u00e9s el salpic\u00f3, un plat lleuger al qual la senzillesa de la seva elaboraci\u00f3 i l\u2019harmonia de la vinagreta d\u2019oli d\u2019oliva i un xic de vinagre, acompanyada amb ceba tendre, pebrot escalivat, t\u00e0peres, ou dur i cogombre -tot ben picat- li aporta m\u00e0gia, delicadesa i color. De salpicons se\u2019n fan de molt diversos, tan de peix com de carn -i, a m\u00e9s, cada cuiner el fa a la seva manera- per\u00f2, de molt, els m\u00e9s c\u00e8lebres son els de marisc i, concretament, els de llagostins o els de llam\u00e0ntol. Si un \u00e9s distingit, l\u2019altre \u00e9s aristocr\u00e0tic. El salpic\u00f3 s\u2019acostuma a menjar just tebi. Mai calent. En aquest plat, la temperatura no admet radicalismes, no \u00e9s gens aconsellable servir-lo massa fred -el fred tendeix a igualar tots els sabors- ni calent. I aix\u00f2 si, la subtilesa de l\u2019amaniment \u00e9s determinant. Cal ser gener\u00f3s amb l\u2019oli d\u2019oliva verge extra, i avar amb el vinagre. El que \u00e9s indispensable \u00e9s que ambd\u00f3s han de ser de bona qualitat. Pensin que l\u2019amaniment del salpic\u00f3 \u00e9s l\u2019anima del plat. \u00c9s un error mesquinejar amb l\u2019oli o amb el vinagre quan s\u2019ha adquirit un bon llam\u00e0ntol o uns llagostins de primera divisi\u00f3. La excel\u00b7l\u00e8ncia d\u2019un salpic\u00f3 -cosa absolutament l\u00f2gica – dep\u00e8n primordialment de la frescor del producte i de la qualitat dels ingredients. He menjat salpicons prodigiosos. El que m\u00e9s m\u2019ha complagut -no recordo haver-ne menjat mai un d\u2019igual i, quan puc, m\u2019hi escapo- me\u2019l va preparar l\u2019Alicio Garro, cuiner d\u2019aquesta petita catedral gastron\u00f2mica que \u00e9s l\u2019Ibai a Sant Sebasti\u00e0. Tamb\u00e9 result\u00e0 excel\u00b7lent el que em va servir Pedro Arregui al restaurant Elkano de Guetaria. Ambdues cases el preparen amb llam\u00e0ntol. Deu ni do, quina del\u00edcia!… <\/p>\n