Els mercats sempre han estat una imatge fidel de l\u2019entorn on estan ubicats. Avui, en canvi, els nostres mercat es troben plens de productes originaris dels recons m\u00e9s diversos i llunyans. \u00a0Els transports i els canvis demogr\u00e0fics els han convertit en grans aparadors d\u2019interculturalitat.<\/p>\n
<\/p>\n
Des de qualsevol latitud els productes no nom\u00e9s han viatjat sin\u00f3 que s\u2019han adaptat,\u00a0 i el temps els ha anat convertint de nous en vells, de rars en propis, de desconeguts en familiars. Avui, per exemple, ning\u00fa q\u00fcestiona la legitimitat\u00a0 de les alberg\u00ednies \u00a0\u2013origin\u00e0ries de la Vall de l\u2019Indus- \u00a0dels tom\u00e0quets\u00a0 -procedents de M\u00e8xic- \u00a0de l\u2019arr\u00f2s \u00a0-arribat del Sudest asi\u00e0tic-\u00a0 o dels cigrons\u00a0 -provinents de l\u2019Orient Mitj\u00e0- \u00a0com productes propis i consubstancials de la nostra cultura.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019alvocat, originari de l\u2019Am\u00e8rica Central\u00a0\u00a0 -on ja s\u2019hi cultivava abans de l\u2019arribada dels espanyols i era molt apreciat entre maies i asteques- \u00a0es comen\u00e7\u00e0 a conrear i es va imposar amb rapidesa als Pa\u00efsos Catalans i es convert\u00ed, a poc a poc, en protagonista de molts plats de la nostra cuina. La seva utilitzaci\u00f3, a mitjans dels seixanta, supos\u00e0 una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 ja que els seu exotisme feia del seu us un inevitable signe de modernitat i de canvi. En aquesta \u00e8poca de consolidaci\u00f3 del turisme de platja, la copa de gambes amb alvocat i salsa rosa no podia faltar en la terrassa de cap hotel del litoral costaner.<\/p>\n
<\/p>\n
Fruit de l\u2019alvocater, de forma i mida similars a una pera o una llimona, l\u2019alvocat lluu un color verd oliva, t\u00e9 tonalitats marronoses i un pinyol central molt gran. Ex\u00f2tic i sensual, la seva textura posseeix la bondat de la bona mantega i, madur, un inconfusible gust d\u2019avellana recent torrada.\u00a0 S\u2019acostuma a menjar cru, en forma d\u2019amanida i tamb\u00e9 se\u2019n fan sopes, cremes, pur\u00e9s i postres. \u00a0Forma part d\u2019una llarga\u00a0 -inacabable- llista de fruites foranies tropicals\u00a0\u00a0 que des de fa uns anys es van incorporant \u00a0-a poc a poc, ineludiblement-\u00a0 a la nostra cuina quotidiana: kiwis \/<\/em> litxis \/ maracuj\u00e0s \/ <\/em>papaies \/ <\/em>mangos \/ quinoes \u00a0\/ <\/em>xirimoies \/ <\/em>babacos \/ <\/em>kiwanos \/ <\/em>tamarillos \/ <\/em>guayabes \/ <\/em>caramboles \/ <\/em>cumquats \/ <\/em>tamarindes \u00a0\/ <\/em>jujubes \/ <\/em>nashis \u00a0\/ <\/em>rambutans \/ <\/em>physalis o calamondins, entre d\u2019altres.<\/p>\n <\/p>\n El progr\u00e9s\u00a0 -tan frangible com irrenunciable-\u00a0 comporta sovint fer quotidi\u00e0 el que era impensable, ens porta a casa de manera immediata el que \u00e9s ex\u00f2tic i forester, \u00a0fa miques la llibertat com a il\u00b7lusi\u00f3,\u00a0 la descoberta com a utopia. \u00a0<\/em>Avancem cap a una cuina plana que ho iguala tot. I aix\u00f2 em desplau perqu\u00e8 ens allunya de la diversitat. Hi ha coses que nom\u00e9s romandran atractives mentre es mantinguin pr\u00f2pies\u00a0 i diferents. Imaginem-nos, per un moment, qu\u00e8 passaria si tots els partits acabessin en empat.<\/p>\n <\/p>\n Mai haur\u00edem de renunciar a l\u2019horitz\u00f3 ut\u00f2pic que significa rodar m\u00f3n per descobrir, percebre i somniar.<\/p>\n Josep Vilella<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els mercats sempre han estat una imatge fidel de l\u2019entorn on estan ubicats. Avui, en canvi, els nostres mercat es troben plens de productes originaris dels recons m\u00e9s diversos i llunyans. \u00a0Els transports i els canvis demogr\u00e0fics els han convertit en grans aparadors d\u2019interculturalitat. Des de qualsevol latitud els productes no nom\u00e9s han viatjat sin\u00f3 que s\u2019han adaptat,\u00a0 i el temps els ha anat convertint de nous en vells, de rars en propis, de desconeguts en familiars. Avui, per exemple, ning\u00fa q\u00fcestiona la legitimitat\u00a0 de les alberg\u00ednies \u00a0\u2013origin\u00e0ries de la Vall de l\u2019Indus- \u00a0dels tom\u00e0quets\u00a0 -procedents de M\u00e8xic- \u00a0de l\u2019arr\u00f2s \u00a0-arribat del Sudest asi\u00e0tic-\u00a0 o dels cigrons\u00a0 -provinents de l\u2019Orient Mitj\u00e0- \u00a0com productes propis i consubstancials de la nostra cultura. L\u2019alvocat, originari de l\u2019Am\u00e8rica Central\u00a0\u00a0 -on ja s\u2019hi cultivava abans de l\u2019arribada dels espanyols i era molt apreciat entre maies i asteques- \u00a0es comen\u00e7\u00e0 a conrear i es va imposar amb rapidesa als Pa\u00efsos Catalans i es convert\u00ed, a poc a poc, en protagonista de molts plats de la nostra cuina. La seva utilitzaci\u00f3, a mitjans dels seixanta, supos\u00e0 una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 ja que els seu exotisme feia del seu us un inevitable signe de modernitat i de canvi. En aquesta \u00e8poca de consolidaci\u00f3 del turisme de platja, la copa de gambes amb alvocat i salsa rosa no podia faltar en la terrassa de cap hotel del litoral costaner. Fruit de l\u2019alvocater, de forma i mida similars a una pera o una llimona, l\u2019alvocat lluu un color verd oliva, t\u00e9 tonalitats marronoses i un pinyol central molt gran. Ex\u00f2tic i sensual, la seva textura posseeix la bondat de la bona mantega i, madur, un inconfusible gust d\u2019avellana recent torrada.\u00a0 S\u2019acostuma a menjar cru, en forma d\u2019amanida i tamb\u00e9 se\u2019n fan sopes, cremes, pur\u00e9s i postres. \u00a0Forma part… <\/p>\n