1.0Bahari Clubhttps://www.bahariclub.com/ca/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6IWT4QqQFe"><a href="https://www.bahariclub.com/ca/alvocat/">L’alvocat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.bahariclub.com/ca/alvocat/embed/#?secret=6IWT4QqQFe" width="600" height="338" title="“L’alvocat” — Bahari Club" data-secret="6IWT4QqQFe" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script type="text/javascript"> /* <![CDATA[ */ /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.bahariclub.com/wp-includes/js/wp-embed.min.js /* ]]> */ </script> https://www.bahariclub.com/wp-content/uploads/2017/03/alvocat-2.png500300Els mercats sempre han estat una imatge fidel de l’entorn on estan ubicats. Avui, en canvi, els nostres mercat es troben plens de productes originaris dels recons més diversos i llunyans.  Els transports i els canvis demogràfics els han convertit en grans aparadors d’interculturalitat.   Des de qualsevol latitud els productes no només han viatjat sinó que s’han adaptat,  i el temps els ha anat convertint de nous en vells, de rars en propis, de desconeguts en familiars. Avui, per exemple, ningú qüestiona la legitimitat  de les albergínies  –originàries de la Vall de l’Indus-  dels tomàquets  -procedents de Mèxic-  de l’arròs  -arribat del Sudest asiàtic-  o dels cigrons  -provinents de l’Orient Mitjà-  com productes propis i consubstancials de la nostra cultura.   L’alvocat, originari de l’Amèrica Central   -on ja s’hi cultivava abans de l’arribada dels espanyols i era molt apreciat entre maies i asteques-  es començà a conrear i es va imposar amb rapidesa als Països Catalans i es convertí, a poc a poc, en protagonista de molts plats de la nostra cuina. La seva utilització, a mitjans dels seixanta, suposà una autèntica revolució ja que els seu exotisme feia del seu us un inevitable signe de modernitat i de canvi. En aquesta època de consolidació del turisme de platja, la copa de gambes amb alvocat i salsa rosa no podia faltar en la terrassa de cap hotel del litoral costaner.   Fruit de l’alvocater, de forma i mida similars a una pera o una llimona, l’alvocat lluu un color verd oliva, té tonalitats marronoses i un pinyol central molt gran. Exòtic i sensual, la seva textura posseeix la bondat de la bona mantega i, madur, un inconfusible gust d’avellana recent torrada.  S’acostuma a menjar cru, en forma d’amanida i també se’n fan sopes, cremes, purés i postres.  Forma part... Continue Reading